El Camp Nou és molt més que un estadi: és el temple dels culers i un dels símbols de Barcelona. Aquesta imponent mola de formigó, inaugurada el 24 de setembre de 1957, forma part del paisatge físic i sentimental de molts barcelonins i culers d'arreu del món. Els que hem viscut a Sarrià i coneixem pericos de debò sabem el que pot arribar a significar un simple estadi. Encara recordo com si fos avui les amargues llàgrimes de pena d'un soci de l'Espanyol el dia que van demolir el seu camp. I és que aquella explosió no només s'endugé un estadi, sino que arrencà de forma brutal una bona part del paisatge sentimental de molts pericos, que contemplaren impotents com els arrabassaven olors, sorolls i experiències difícils de descriure amb paraules. I si el camp de l'Espanyol es vinculà sempre amb Sarrià, que encara el troba a faltar, el camp del Barça ha estat sempre vinculat a Les Corts. L'antic estadi, conegut amb el nom del barri, es trobava força a prop de l'actual i tot i tractar-se d'un camp molt gran -hi cabien seixanta mil espectadors- diuen que es va quedar petit amb l'arribada de Ladislau Kubala, l'astre hongarès que segons la llegenda va motivar la construcció de l'actual estadi del F.C. Barcelona: el Camp Nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario